dimecres, 10 d’abril de 2019

DESCARREGA'T EL DOCUMENT SOBRE VÍDEOJOCS I XARXES SOCIALS

Juana Maria Solano, psicòloga i especialista en addicció, professional del Projecte Home Balears, i que va ser l'encarregada d'impartir el taller "Videojocs i Xarxes Socials: possibilitats i riscos", ens ha demanat que compartim amb tots vosaltres el document que va elaborar i projectar durant la jornada. També ha volgut compartir amb nosaltres algunes de les projeccions que es varen mostrar dissabte dia 6 al taller, per tal que recordem la importància de ser responsables amb les noves tecnologies.

Moltes gràcies!

CLICA AQUÍ per descarregar, o sobre la foto.





LA VERDAD SOBRE LOS MILLENNIALS




 30 MINUTS: PANTALLES ADDICTIVES 

 

YOUTUBERS: NOUS IDOLS 

 

GROOMING, EL ACOSO ¿VIRTUAL?

   


Altres llocs d'interès:

 Entrevista a l'UltimaHora: ClicaAQUÍ

 Entrevista a Cana 4: ClicaAQUÍ


dimarts, 9 d’abril de 2019

CONFERÈNCIA D'ANTONI BASSAS.

CONFERÈNCIA DE MARIA JESÚS COMELLAS

TOTA UNA VIDA AL CC SANT SALVADOR

CONCLUSIONS DE LES JORNADES CONSTRUÏM EL FUTUR


CONCLUSIONS DE LES JORNADES CONSTRUÏM EL FUTUR
Dissabte, 6 d’abril de 2019 

Després d’un dia molt llarg, en què hem pogut escoltar professionals de l’educació, reflexionar sobre un tema que ens implica a tots, formar part dels tallers en què hem participat, organitzar conjuntament el nostre futur amb tots vosaltres, és el moment de recapitular i intentar, extreure algunes de les conclusions de cada part. Cada un dels assistents se’n durà alguna cosa a casa. Tots, avui, hem construït un millor futur, i tots avui sabem que la base de la societat en què vivim i que volem és l’educació.


DE LA CONFERÈNCIA DE MARIA JESÚS COMELLAS “EL LIDERATGE EDUCATIU DE L’ADULT” N’HEM EXTRET LES SEGÜENTS IDEES:

  • L’adult ha de saber dir que NO.
  • El lideratge educatiu ha de ser de l’adult, i no dels menors.Cada etapa és una etapa diferent que s’ha de viure.
  • No es pot negociar tot amb un menor perquè no hi ha simetria entre les dues parts.
  • Està molt bé que els menors donin arguments davant el que els pot semblar injust, però l’adult no ha de claudicar davant cada raonament.
  • Cada actor ha de jugar el seu paper i saber quin és. 
  • No podem confondre el paper de pares amb els d’amics.
  • La preadolescència no comença als vuits anys, sinó just després de la pubertat.
  • No sempre aprenem dels errors, perquè aprenem del dia a dia. 
  • Ser adolescent no és res negatiu; la vitalitat de l’adolescència és positiva.
  • Hem d’educar joves més independents, i no ser tan sobreprotectors. 



DEL TALLER QUE HA IMPARTIT CLARA VENTURA “EDUCAR PER SER”  EN PODEM TREURE ALGUNES CONCLUSIONS COM ARA QUE…

  • És indispensable tenir en compte els contextos en què neixen els nostres fills. 
  • L’ordre és fonamental pel bon desenvolupament de la persona. 
  • La persona desenvolupa un personatge que realment no és el seu Ser.
  • Podem encaixar dins tres personatges diferents: Víctima, Perseguidor i Salvador.
  • Som el resultat de la història dels nostres avantpassats. 
  • Un 5% del que som és conscient; l’altre 95% és inconscient.


DEL TALLER “ELS PARES SÓN TITULARS: LA SEVA INFLUÈNCIA EN L’ESPORT” EN  RAIMUNDO DE LAS HERAS ENS HA DIT, ENTRE MOLTES ALTRES COSES QUE…

  • Heu d’aprendre a oberservar-vos com a pares per poder actuar com a tal.
  • Hem de tenir constància, compromís i respecte.
  • La reflexió és importantíssim per saber cap on anam i com hi anam.
  • Atenció! Els pares influïu en l’esport molt més del que us pensau. 
  • Els pares, sovint, ens sotmeteu a una pressió innecessària. 

AL TALLER DE JUANA MARIA SOLANO “VIDEOJOCS I XARXES SOCIALS:  POSSIBILITATS I RISCOS” HEM CONCLÒS QUE…
  • Hem de ser conscients amb el que feim, i si no en som, de conscients, millor no tenir dispositius a l’abast.
  • Les noves tecnologies ens estan menjant.
  • És fa imprescindible que hi hagi un control en l’ús dels dipositius. 
  • O ens posam les piles o l’analfabetisme pot tornar a aparèixer. 
  • Cal educar amb valors i pensament crític.
  • Els nostres fills tenen necessitat d’avorrir-se i a tenir emocions negatives per gestionar-les.
  • Les noves tecnologies poden servir d’anestèssia. 
  • No és qüestió de prohibir: és qüestió d’educar.

DEL TALLER “EL PODER DE COMPARTIR ELS CONTES” DE CATERINA VALRIU ENS QUEDAM AMB ALGUNES IDEES COM QUE…
  • Els contes no s’han de llegir, s’han de contar.
  • Els nins petits recorden més la vivència dels contes, que no la història en si. 
  • És important que qui explica el conte s’endinsi dins del conte.
  • Els contes i les rondalles literàries són molt importants.
  • Els educadors han de tenir molt de material per tal de poder triar bé els contes.
  • No s’han de cremar etapes: cada història s’ha de contar al seu temps. 


DEL TALLER DE MIQUELA NICOLAU “ELS MEUS FILLS: UN FESTIVAL D’EMOCIONS” N’HEM EXTRET LES SEGÜENTS CONCLUSIONS:
  • Cadascú té la seva manera de sentir, pensar i actuar.
  • Davant les mateixes situacions ningú respon de la mateixa manera, tenim maneres diferents de sentir.
  • Davant algunes situacions complicades val la pena aturar-se, pensar i després actuar.
  • És important fer-se tres preguntes claus davant algun festival d’emocions: ¿Què pensaries, què sentiries i què faries?
  • Les persones, a més d’una cosa física, som un conjunt d’emocions, sovint desordenades. 
  • Costa molt saber el que sentim i posar-nos en el lloc dels altres.
  • Com que hem de pensar que hi ha les nostres emocions més les dels nostres fills, hem d’aprendre a gestionar les nostres emocions per poder-los ajudar a gestionar les seves. 
  • Sense emocions no hi ha aprenenatge. 
  • He après moltes coses, i esper que amb el que me’n duc del taller millori en l’educació de les meves filles. 


I FINALMENT, DE LA CONFERÈNCIA QUE ACABEM D’ESCOLTAR D’ANTONI BASSAS, EN PODEM TREURE LES CONCLUSIONS SEGÜENTS:
  • - Vivim en un moment en què els drets per les llibertats cíviques estan en perill. 
  • - Educar és una de les accions més important de la nostra vida. 
  • - La major part del temps, educar és allò que fas davant els teus fills precisament quan no ets conscient que estàs educant.
  • És important que s’eduqui en un ambient de serenitat.
  • És important explicar la nostra història familiar i que sàpiguen que el món no es va crear quan ells varen néixer.
  • En l’esport, és imprescindible el respecte, i deixar fer els nostres fills. 
  • L’educació no és més difícil ara que fa dues generacions, però ens feim grans.
  • La comunicació és molt important. Si no et comuniques, no guanyes!
  • El fet que tothom tengui dret a la sanitat és un exemple de riquesa cívica.
  • Educar és ensenyar a pensar en claredat. 
  • Tenim por a demanar als fills que facin coses que sabem que no els agraden.

Moltes gràcies a totes i a tots per haver format part d’aquestes
VII Jornades Construïm el Futur. Sense vosaltres no hauria estat possible!  Gràcies Miquela Nicolau, Raimundo de las Heras, Clara Ventura, Caterina Valriu, Juana Maria Solano, Maria Jesús Comellas i Antoni Bassas, per haver transmès el que sabeu amb tots nosaltres, i haver creat un espai de discussió sobre un dels principals pilars que ens aguanten: l’educació. 

Artà, 6 d’abril de 2019
jornades.santsalvador.net 

dimecres, 3 d’abril de 2019

AQUESTES JORNADES... SÓN PER TU!

ENTREVISTA JUANA MARIA SOLANO

"Los videojuegos no son ni buenos ni malos, depende del uso que se haga de ellos".

 - Pots donar algunes pistes sobre el taller què faràs? 

El taller tiene varios objetivos:
  • Sensibilizar sobre los usos problemáticos y/o adicciones a las tecnologías digitales o a través de ellas.
  • Conocer los indicadores (señales de alarma) de un posible caso de uso problemático y/o adicción a las TICS.
  • Qué hacer ante un caso (de uso problemático y/o adicción...)
  • Recomendaciones, prevención.

 -Creus que són bons els videojocs? Per què? 
Los videojuegos no son ni buenos ni malos, depende del uso que se haga de ellos. Cuando se juega para suplir una carencia, para evadirse, para anestesiarse,... podemos estar hablando de un uso problemático y/o adicción.


 -Per què creus que els videojocs i les xarxes socials han passat davant dels llibres?
Esta pregunta es mejor contestarla en persona, hay muchos factores a tener en cuenta. 

 -Com creus que es poden prevenir els perills dels videojocs?
Necesitamos formación e información, tanto para padres y madres, como el profesorado y jóvenes. Hay una serie de recomendaciones, de carácter preventivo, de las cuales hablaremos el sábado.

 -Ens pots dir els avantatges i els incovenients de les xarxes socials i videojocs?
Como todo depende el uso que se hace, además de una serie de factores que debemos tener en cuenta.

 -Què esperes que s’enduguin els pares després del taller?
Espero poder cumplir los 4 objetivos planteados en la primera pregunta.

 -A quina addicció creeus que el joves estan mes enganxats? 
No hablamos tanto de tipos de adicción, como más bien de personas con una serie de problemática. Hablaremos de perfiles de personas y su problemática asociada.

 -Quin ha de ser el paper dels pares davant l’addició que tenen els nins i adolescents als videojocs i xarxes socials? 
Los padres y madres tienen un papel fundamental, de educar, ser modelos a seguir (aprendizaje vicario), acompañar  los jóvenes en el uso responsable. El papel también ha de ir orientado a poner límites y normas en su uso, ajustado a la madurez del joven o la joven, entre otras funciones, las cuales recomendaremos el sábado.

El sábado contestaremos estas, y muchas otras cuestiones,

Un abrazo,

Juana Mª Solano

dimarts, 26 de març de 2019

ENTREVISTA A CLARA VENTURA


“[…] Vivir desde el Ser o la esencia fundamental humana singular de cada uno, es muy diferente a vivir desde el personaje, la persona atrapada en una personalidad que adquirió, como forma de enfrentarse a su infancia y circunstancias de vida muchas veces muy frustrantes y difíciles.”

 

Bon dia Clara Ventura,
Primer de tot volem donar-te les gràcies per participar a les VII Jornades Construïm el Futur. Som 4 alumnes del curs de 3r ESO del CC Sant Salvador d’Artà: Toni Massanet, Rafel Matallana, Leandro Pazmiño i Laura Mascaró. Volem agrair-te que puguis fer lloc a la teva agenda per poder contestar aquestes preguntes que hem preparat per tu i que de segur que seran d’interès per a tots els participants a Construïm el Futur 2019.

Esperam la teva resposta,

Toni Massanet, Rafel Matallana, Leandro Pazmiño i Laura Mascaró.
Alumnes de 3r d’ESO


A continuación os respondo a vuestras preguntas

1. Per què creus que la gent s’hauría d’apuntar al teu taller?
La gente que se apunte a este taller es porque algo en esa persona ha hecho resonancia con el titulo o con el nombre del ponente o profesión. Podría explicar muchas razones del interés de este tema básico y profundo en nuestra experiencia de vida, pero solo diré que vivir desde el Ser o la esencia fundamental humana singular de cada uno, es muy diferente a vivir desde el personaje, la persona atrapada en una personalidad que adquirió, como forma de enfrentarse a su infancia y circunstancias de vida muchas veces muy frustrantes y difíciles. Vivir desde el EGO, desde los enredos y temas no resueltos, las carencias y los mecanismos defensivos desarrollados por sobrevivir, empobrecen al verdadero Ser que se esconde detrás de esos patrones y formas de pensamiento, actitudes y conductas. Ayudar a nuestros hijos y alumnos a descubrir sus singularidades, dones y potencialidades, y ayudarles a desarrollarlas, es la forma de aprovechar con autenticidad esta experiencia singular de vida, este es el reto; no dejándose anular por formas sociales o creencias limitantes que pasan de generación en generación o que se ponen de moda y no obedecen a la realidad contextual.


2. Fins a quin punt creus que els pares han de controlar  els seus fills?
Los padres tienen la Responsabilidad frente a la sociedad de lo que hagan sus hijos, mientras sean menores de edad, ello implica la necesidad de que ejerzan el buen control y autoridad sobre sus hijos mientras los educan y los ayudan a desarrollarse. 

Todos somos agentes sociales y la Sociedad es un reflejo de las Familias y sus funcionamientos. No nos inhibamos y hagamos una dejación de funciones que, en primer lugar, va en detrimento de la Personalidad de nuestros hijos y después de la convivencia social y comunitaria en todos sus ámbitos. Y no olvidemos y reflexiones: que el Amor sin Orden no funciona y deteriora la Personalidad de nuestros hijos y de toda convivencia. 


3. Qué creus que els pares es durán després del taller?
Reflexiones todos, unos contradicciones internas, otros confirmaciones de sus formas de pensar y sentir, otros coraje para hacer cambios y otros críticas a lo expuesto. Todo es válido y es solo un compartir y una puesta en común para ampliar la Mirada. 


4. Què opines sobre bullying?
El Bullying es un mal de todas las épocas aunque antes no se consideraba y la gente a nivel individual buscaba recursos para hacerle frente y superarlo o llevarlo. Hoy en día se ha agravado por el uso de redes sociales con una trascendencia mayor y la posible difamación y daño que se le ocasiona a las víctimas de este. La falta de control de loa padres, a veces la incapacidad de los profesores por exceso de alumnos, de trabajo, de falta de preparación psicológica para saber cómo actuar y otros caso la falta de vocación de algunos maestros y profesores son un compendió que hace de esto hoy un día una gran patata caliente que amenaza a las escuelas, pero también en forma de moobing a los grupos laborales. 

Es necesario no solo mediar y tratar al agente activo del bullying sino también al agente pasivo de él, el que lo sufre; son dinámicas muy profundas psicológicas que deben afrontarse con valentía para poder salir de los roles de perseguidores, victimas y salvadores; que amenazan continuamente la buena evolución y salud relacional de las familias y grupos en todas las áreas. Todo ello, también, se correlaciona con la Violencia de Género, pero también con muchos tipos de violencia generalizada dentro de muchas familias y grupos sociales entre ambos sexos. 

5. Que penses sobre els videojocs violents?
La adicción a los videojuegos, al uso del móvil y del ordenador, es una gran enfermedad que se va extendiendo en nuestros espacios, personas y tiempos. Aquí se hace necesario el cambio y control en las familias y también en las escuelas del uso de estas tecnologías. Debemos ser valientes y terminar con esta contaminación virtual que afecta a nuestras mentes y sobre todo a las de las personas en crecimiento, con medidas muy claras dentro de las familias y en los Colegios. Los móviles no deberían entrar en las aulas ni en los recreos, hay que buscar fórmulas para ello, que a la vez permitan a los padres facilitar las recogidas o mensajes de los hijos a la salida de su jornada escolar o en casos excepcionales. 


6. Creus que avui en dia els joves reben l’educació que els hi toca?
Creo que hoy en día la gran confusión que se ha generado sobe la forma correcta de educar y de acompañar el desarrollo de nuestros hijos y a la vez la convivencia con creencias y formas de vida tan dispares, hace que no solo los padres sino todos los agentes educativos nos veamos inmersos en una profunda inhibición y dejación de funciones. El sentido común como dice la frase es hoy en día el sentido “menos común" de todos, es decir ya no se reflexiona en profundidad y de forma individual cada padre o madre o profesor sobre la forma en que debe educar y acompañar, sino que la presión de grupo, grupos de opinión, redes sociales y grupos de todo tipo inhiben y dirigen muchas de las formas de pensar y hacer. Todo ello uniforma de forma insana y patológica muchas veces y con ello se pierde el verdadero sentido de lo que significa desarrollo personal.


7. Hi ha un model de pares pels fills?
¡No entiendo bien esta pregunta!
Cada hijo necesita cosas diferente y cada padre tiene cosas diferentes para entregar.


8. Creus que l’esport és efectiu sobre la salut i l’estat d’ànim dels joves?
Por supuesto el deporte, pero más como ejercicio físico es fundamental para sanar y conservar la salud corporal, pero también mental y emocional. sin movimiento correcto del cuerpo no se da un equilibrio en todos sus correlatos: físico, mental, emocional y  espiritual. Se usarían menos fármacos y psicoterapias si las personas lleváramos una vida menos sedentaria y un consumo menor de realidad virtual. 


9. Creus que un pare o una mare ha de saber admitir quan s’ha equivocat?
Todos los padres nos equivocamos, y reconocer y cambiar aquello de lo que nos hemos dado cuenta es lo correcto y saludable, pero ello nunca debe implicar el cambio de roles, desde donde los padres pierden su autoridad y fuerza sana frente a los hijos necesaria para guiar, acompañar y corregir, debilitándose e inhibiéndose creando un caos en la convivencia que facilita grandes perjuicios en la salud emocional y comportamental del hijo y crea tensiones y violencia en las familias que luego se traslada a las aulas con los profesores, otros alumnos y se va generalizando a todos los demás grupos sociales y laborales. La Responsabilidad sin Autoridad no funciona y a la inversa. Como ya dije: Primero es el Orden y luego el Amor. Cada uno debe ocupar y responsabilizarse de su lugar, el que le ha tocado vivir, para que todo fluya. Estamos viviendo un descrédito en todas las áreas del orden y ello crea gran caos y confusión dentro y fuera de los individuos y enferma su forma de relacionarse. la Salud Relacional es demasiado importante para olvidarnos y soslayarla, ya que somos seres que nos necesitamos y estamos profundamente entrelazados. La Trama de la Vida es sistémica, todo afecta a todo.

Mª Clara Ventura Obrador
Dra. Psicología Clínica- Colegiada B-0134

dijous, 21 de març de 2019

ENTREVISTA A RAIMUNDO DE LAS HERAS COLL


"A vegades no podem evitar que una nina o un nin ho passin malament, però si això té un sentit pot ser formatiu"

Bon dia, Raimundo,

Primer de tot moltes gràcies per participar en la VII Jornada Construïm el futur de l’escola CC Sant Salvador, fent un taller sobre la influència dels pares dins l’esport. Ens agradaria molt que ens poguessis contestar les següents preguntes per tal de fer un tast als participants del que tractarà el taller “Els pares són titulars”.

Moltes gràcies per endavant,




Pots concretar una mica sobre el tema que tractaràs dins el taller?
Quan un nin o nina fa esport es donen situacions on els pares poden dubtar de què dir o què fer, per exemple: "el meu fill es posa molt nerviós a competició" o "la meva filla té un entrenador que no l’ajuda gens" . La idea és fer un taller molt dirigit als temes que vagin sorgint i als dubtes dels presents, a part de donar unes pinzellades d'aspectes genèrics de psicologia esportiva. 

Creus que l’esport és una manera de transmetre valors? Per què?
Crec que l'esport en si transmet poca cosa a nivell de valors, que un integri o no valors depen sens dubte de l'entorn que hi hagi en aquell moment en aquell club o institució. Pares, entrenadors, personal esportiu, etc. són claus en aquest sentit.

Per què van lligats esports i educació?
Perquè ens agradi o no tots els que estem al voltat d'un esportista l’influïm. Al final l'educació podríem dir que és alguna cosa semblant. Durant una temporada es donen moltes situacions propicies per educar als més joves.

Hem vist que en diferents partits de futbol d’edat escolar els pares s’han acabat barallant, ¿com afecta aquesta baralla als nins?
En la meva opinió no podem donar res per suposat. Segurament aquesta situació és molt incòmode pels nins però, per exemple, no podem assegurar que aquests nins deixin l’esport per aquest motiu o que quan siguin pares ell no ho tornin a fer. Evidentment aquestes situacions no s'haurien de donar a cap competició, sigui la categoria que sigui, i crec que per això s'ha de treballar a nivell de prevenció i de sanció en cas de que es produeixi.

Què diries als pares que castiguen els seus fills sense fer esport?
Hauríem de veure el cas: si es tracta d'un cas on realment no hi ha altra cosa que importi al nin més enllà de l'esport ens ho podríem plantejar. Al final un castig, perquè sigui efectiu, ha de tenir un impacte. De tota manera, s'hauria de veure el cas, i en la mesura del possible, si hi ha altres coses que importin al nin o a la nina, utilitzar-les. 


Quins límits ha de tenir l’esport? Per què?
Entenc que el límit a nivell de violencia verbal o física és obvi; ara bé el límit a nivell de passar-s’ho malament és relatiu. A vegades no podem evitar que una nina o nin ho passi malament, però si això té un sentit pot ser formatiu: per exemple, desconvocar una jugadora perquè no ha entrenat malament.

Ens pots dir el nom d’algun esportista que sigui un model o un referent a seguir per als joves. ¿Per què?
Rafa Nadal,  Andrés Iniesta, Carolina Marin són noms que sol sentir quan pregunto sobre els referents que tenen els joves. En la meva opinió hi ha dues explicacions del perquè aquests esportistes són referents. Per una banda, el que han guanyat: al final majoritàriament admiram la gent que ha tingut èxit i ens intentam identificar amb la gent que guanya. Per altra banda, com ho han guanyat: d’entre els esportistes que es poden considerar guanyadors n'hi haurà que tindran un comportament que ens agradi més o menys. Els esportistes citats tenen una elevada capacitat per tolerar la pressió o la frustració en situacions molt complicades, i aquesta, entre moltes altres coses, és una competència que té molt de valor, perquè els joves esportistes saben que és molt complicat actuar així.

Raimundo de las Heras Coll
Psicòleg Esportiu


ENTREVISTA A MIQUELA NICOLAU MAS



"S’haurien d’evitar els extrems; ni la sobreprotecció ni la falta de límits són conductes responsables; de fet, totes dues són considerades com a negligents".

Bon dia Miquela Nicolau, 

Abans de res et volem donar les gràcies per formar part en la VII Jornada Construïm el Futur, fent un taller sobre els fills i les seves emocions, que de segur serà tot un èxit. Som en Toni, en Jesús, na Letty i na Núria, alumnes de 3r d’ESO de l’escola Sant Salvador d’Artà. T’adjuntam aquestes preguntes que segueixen que ens agradaria que ens responguis breument. Moltes gràcies i esperam il·lusionats la teva resposta.


Ens podries donar alguna pista de com serà el taller?

El taller serà un espai de trobada on es parlarà de la importància que tenen les emocions en les nostres vides, tant la dels pares com la dels fills, així  com la influència de les emocions  de la resta de persones, que interactuen amb nosaltres. 
Està clar que no podem evitar sentir el que sentim però si que podem modular la manera com les emocions ens afecten, com les vivim i manifestam. 
I a partir d’aquí, farem una dinàmica, on cada un dels assistents pugui dir la seva. Els pares veuran d’una forma pràctica i entretinguda, que és important distingir entre pensaments, emocions i accions. 
I ja veurem el que surt…

Quin és l’objectiu del taller, és a dir, què t’agradaria que s’emportessin els pares?
En principi l’objectiu seria que els pares puguin entendre una mica millor com funcionen ells mateixos i els seus fills a nivell emocional,  i que això els permeti tenir estratègies d’afrontament davant el “festival d’emocions “ que suposa el dia a dia amb ells, a qualssevol edat.  

Quin és el canvi psicològic que caracteritza l’adolescència?
L’adolescència implica canvis físics i psicològics. 
A nivell psicològic es donen una sèrie de canvis; conductes d’irascibilitat, canvien d’opinió constantment i es tornen imprevisibles, es va deixant poc a poc la ingenuïtat de la infantesa. 
Es pot dir que mostren un estat d’ànim volàtil: avui es volen morir i l’endemà són les personetes més felices del món. 
D’altra banda, l’adolescent passa per una fase de reafirmació i cercant espais d’autonomia i d’independència dels pares.
Ja ho diuen: L’adolescència l’han de passar els pares i els fills. Abans era així i ara també.

Per què el títol “Els meus fills: un festival d’emocions”?
En principi quan em varem proposar dur a terme un taller sobre emocions, vaig pensar en diferents títols i em vaig decidir per aquest, perquè crec que per una trobada com són aquestes jornades que es preparen amb tanta il·lusió per part dels alumnes, claustre de professors, etc. es mereixien una connotació de festa i alegria. 
D’altra banda, en qualsevol moment del dia podem tenir emocions molt variades, barrejades entre agradables i desagradables i que vistes des d’ una certa distància, sembla un festival que en segons quins moments ens costa entendre. Ja siguin les del nostres fills com les nostres pròpies, com a pares. 

Creus que els adolescents han canviat d’ara a fa trenta anys?
Els adolescents d’avui dia són diferents en molts d’aspectes, si bé l’essència d’un adolescent és la mateixa. És una etapa de descobriments plena de canvis de tot tipus: físics, emocionals, socials i psicològics. 
Fer-se gran és un repte per a qui ho viu però també per als seus pares.  
Quins canvis hi podem trobar? Crec que hi ha moltes coses, perquè en 30 anys hi ha hagut canvis significatius  a diferents àmbits: social, familiar , educatiu… i  no en parlem a nivell tecnològic. 
A nivell familiar , avui dia ens trobam que hi ha moltes famílies on tant el pare com la mare fan feina fora de casa i amb una jornada ben llarga. També passa a les famílies monoparentals. Mentrestant  els fills passen molt de temps tots sols o bé anant a activitats extraescolars, esperant als pares que surtin de la feina. Amb tot el que implica això, molts d’adolescents dinen tots sols i supleixen la figura d’un adults per la d’una pantalla.  
Fa 30 anys, els nins i joves passaven més temps pel carrer i jugant amb els amics a tot tipus de jocs, sobretot més dinàmics, on hi havia molta comunicació. 
A dia d’avui aquesta comunicació ha canviat i sobretot amb  l’aparició de les noves tecnologies. Fa 30 anys no hi havia internet ni mòbils. En canvi ara estam envoltats d’ordinadors i dispositius electrònics que ens permeten comunicar-nos d’una manera ràpida, amb aplicacions de tot tipus que faciliten  enviar  missatges i imatges. Amb moltes coses de les que feim, si no hi ha imatges o vídeos, sembla que no s’ha fet res. Això, cada vegada més, ho podem veure tant a l’àmbit familiar, l’àmbit educatiu i a nivell de relacions entre iguals. 
Internet i les noves tecnologies han transformat les relacions dels joves. Això implica més llibertat, però a la vegada s’ha d’ensenyar a assumir més responsabilitats. 


T’agradaria que els joves canviéssim la nostra manera de ser?
M’agrada com són els joves, no canviaria la seva essència, encara que som conscient que es podem millorar alguns aspectes. 
Tenc la gran sort de fer feina amb molts de joves i cada dia m’ensenyen coses noves, els estic molt agraïda. 
Com a psicòloga, és un luxe poder estar xerrant durant una hora  amb un adolescent i que et miri als ulls i t’escolti. No puc desaprofitar l’ocasió!!

Alguns corrents parlen de tractar sempre amb amor als infant i d’altres de tractar-los amb mà dura. Quin és el punt mig?
Consider que tractar-los amb amor, tendresa i amb afecte és essencial, però també ho és per qualssevol persona. El que passa és que també hi ha d’haver uns valors, unes  regles bàsiques, unes directrius, i unes normes de convivència que s’han de complir. 
El que s’hauria d’evitar són els extrems; ni la sobreprotecció ni la falta de límits són conductes responsables, de fet totes dues són considerades com a negligents. 
Per tant, hauríem de treballar per aconseguir tractar els nostres fills combinant disciplina i afecte. 
Establir poques normes, clares i que l’adolescent tengui capacitat per maniobrar. La feina dels pares seria supervisar i fer una feina d’acompanyament. 
Ja ho diuen: fàcil dir-ho i difícil de fer. 

dilluns, 18 de març de 2019

ENTREVISTA ANTONI BASSAS


“És difícil demanar-li a un  periodista que aplaudeixi la censura. M'estimo més pensar en educar que en censurar”.


Bon dia Antoni, (són les deu!)

Bromes a part, t’escrivim quatre alumnes (Adrian, Yasmín, Sergi i Mari Carmen) de tercer d’ESO  del CC Sant Salvador d’Artà, i estam molt contents i agraïts de poder-te tenir aquí en aquest petit poble anomenat Artà, el dissabte 6 d’abril en les Jornades Construïm el Futur. És emocionant que una persona amb el teu bagatge sigui amb nosaltres aquest dia tan important per als alumnes i professors del col·legi.Sabem que tens el temps molt ocupat, però t’agrairíem que ens puguessis contestar breument aquest recull de preguntes que hem preparat.Salutacions cordials,Adrian, Yasmín, Sergi i Mari CarmenAlumnes de 3r d’ESO CC Sant Salvador d’Artà.


Benvolguts Adrian, Yasmín, Sergi i Mari Carmen. Vaig per feina:

Ens pots concretar una mica el tema del que tractarà la teva xerrada? Anirà sobre la meva experiència educativa com a pare i també com a periodista.Com creus que la teva conferència influirà a les mares i pares? Espero que ens ho passarem bé, perquè com que no soc cap expert en educació, podrem referir-nos al tema sense angoixes.

Bé, Antoni, què va ser el que et va motivar per començar a treballar a la ràdio? La cultura de ràdio que hi havia a casa meva i la passió per comunicar-me, la màgia de tenir la gent pendent d'una paraula teva.

Era el treball a què et volies dedicar des d’un principi?Salvada la part en què volia ser astronauta, sí.

Quin és el teu vincle amb l’educació? Com a pare i com persona que té una certa capacitat de fer-se escoltar, a la societat. 

Quin és el paper que haurien de tenir els mitjans de comunicació dins el món de l’educació? Ha de ser constant i subtil, perquè, en aquesta  vida, tot educa i deseduca.

Creus que s’hauria de censurar (tot i la duressa de la paraula censurar) algun programa de la televisió? És difícil demanar-li a un periodista que aplaudeixi la censura. M'estimo més pensar en educar que en censurar.

Una abraçada,
Antoni Bassas
Periodista


VII JORNADA CONSTRUÏM EL FUTUR.              


DESCARREGA'T EL DOCUMENT SOBRE VÍDEOJOCS I XARXES SOCIALS

Juana Maria Solano, psicòloga i especialista en addicció, professional del Projecte Home Balears, i que va ser l'encarregada d'impar...